Amb la Tardor casi a punt de finalitzar, m’agradaria parlar d’aquesta estació que fa de transició entre l’estiu i l’hivern, i que de vegades es quasi imperceptible, sobretot aquí a la nostra estimada Lleida.
Hem passat de portar màniga curta i menjar les castanyes a cos de camisa, a embolicar-nos amb bufandes i abrics ben gruixuts.
La Tardor és una època de l’any que t’aporta una infinitat de possibilitats:
Observar el pas del temps reflectit en la flora, la llum canviant i minvant que t’ofereix uns colors càlids i suaus, i una gran quantitat de plans, experiències i aventures que es poden fer amb nens.
Des de que els nens van arribar a casa, la tardor ha adoptat un paper molt especial per nosaltres, i sobretot des de que la petita a entrat en les nostres vides.
Alegre, creativa, aventurera com ningú; no li fa por res, i vol seguir el ritme dels seus dos germans, sempre a punt per participar de qualsevol pla esbojarrat que li proposa sa mare.
Ella m’ha ensenyat a parar, a gaudir dels petits moments que t’ofereix la vida, i pel que fa a la tardor, a trobar la bellesa en els tresors que t’ofereix la natura.
Ella sap veure en una fulla, un pal o una pinya una composició, crear un món màgic del no res, i ens ha contagiat a tots nosaltres aquest afany creatiu.
Una de les nostres activitats preferides durant la tardor, és sortir al bosc del Parc de la Mitjana de Lleida, i anar a «caçar» tresors. Recollim fulles, pals, pinyes, pedres, llavors…i quan arribem a casa comencem a jugar, tot i que de vegades improvitzem in situ.
La millor manera d’aprendre és jugant, i oferint la possibilitat als nens per a què explorin i coneguin el seu entorn de manera lliure i sense judicis, això els ajudarà a construïr la seva autoestima i confiança en si mateixos, al mateix temps que exploraran i descobrirant l’entorn que els envolta.
Petits Ilergetes 