Després d’un final de trimestre molt intens, van arribar les tant desitjades i esperades Vacances de Setmana Santa, i tota la família vam marxar a unes minivacances!
El destí triat va ser la Costa Brava, i més concret l’Estartit, vam passar uns dies de descans, desconnexió i relax, però com el temps no va acompanyar massa, i sempre tenim inquietuts per descobrir i conèixer l’entorn i rodalies d’on anem de vacances, vam decidir anar fins a Figueres i visitar el Museu del Joguet de Catalunya.
«El Museu del Joguet de Catalunya/Figueres es va gestar a partir de la col·lecció particular de Josep Maria Joan Rosa i Pilar Casademont Sadurní. És fruit de la seva passió creativa i del seu esforç al llarg de més de vint-i-dos anys.
Inicialment els joguets ocupaven bona part del seu habitatge, situat al carrer dels Fossos de Figueres. L’antimuseu, terme amb el qual Manuel Vázquez Montalbán va referir-s’hi durant una visita que hi va fer l’any 1972, creixia en qualitat i en quantitat; per això, el desembre d’aquell any es va inaugurar, al Palau Güell de Barcelona, la primera exposició pública dels fons més destacats. I no seria l’última: al llarg dels anys 70 i 80 del segle passat van succeir-se vint exposicions més.» ( Extret de la pàgina web del Museu)
Quan entres al Museu de seguida et sents transportat a una altra època, si bé la gran majoria dels jocs i joguines van des de principis de S.XIX fins a l’actualitat, també trobem un petit recull d’objectes d’epoca romana, que ens situen i ajuden a entendre l’origen alguna de les joguines d’avui en dia: sonalls, nines d’os i argila, jocs de daus, figures d’animals…
Altres joguines curioses són la extensa col·lecció de nines, n’hi havia de tot tipus: de cartró, articulades, «Mariquitas Perez», Nancys de diferents èpoques… les que més ens van cridar l’atenció va ser l’hospital de nines.
També vam poder veure una gran maqueta d’un tren, robots de llauna i altres joguines de metall, animals de tots tipus, correpassadissos i cavallets d’època, cuinetes, teatres d’ombres i titelles, i a més a més una petita col·lecció de nines de diferents països.
El Museu també compta amb un extens conjunt de jocs de taula tradicionals i altres que es devien perdre en el temps, però que no deixen de ser curiosos.
Com a anècdota, el Museu compta amb un os de peluix que va ser propietat de Salvador Dalí. Quan ell i els seus germans eren petits, els seus pares el van portar d’un viatge a Paris, i no es va separar de la vora de Dalí inclús d’adult; li va posar nom: Don Osito Marquina, en honor al dramaturg Eduardo Marquina. Al Museu es conserven unes cartes de Federico García Lorca va escriure a l’os de peluix després d’una visita a la casa de Dalí.
La visita al Museu del Joguet no deixa indiferent a ningú, els nostres 3 nens s’ho van passar pipa, i es van fer un fart de preguntar i mirar encuriosits tots aquells objectes de dins de les vitrines. La pregunta més freqüent era: quan eres petita tenies aquestes joguines? tu havies jugat a això? Em deuen veure molt vella! Per què la gran majoria de jocs i joguines no són de la meva època de ni de bon tros, de l’època dels padrins i besavis si!
Així que si aneu a la Costa Brava, l’Empordà o rodalies, no us podeu perdre visitar aquest museu tant lúdic i divertit! No us defraudarà!
Petits Ilergetes 